miércoles, 1 de octubre de 2014

Vida


Miquel Martí i Pol es un poeta catalán del que había oído hablar y que una amiga me recomendó. Casi siempre que voy a su casa cojo este libro de la estantería, pero la barrera del idioma hace que no lo abra del todo y lo vuelva a cerrar. El otro día me pasó algo distinto. Lo abrí, empecé a leer y vi que entendía lo que decía y seguí leyendo.

Os dejo, dentro del libro de arriba, algunos de sus "Pensaments", los que se titulan "vida" y otros que tratan del mismo tema. En realidad, son fragmentos de poemas del autor, así que nos queda tarea...:

(vida)
La vida és un vaivé misterios.

(vida)
També és la vida aquesta angoixa d'ara
l'estranyesa d'un temps que cansa sense omplir;
també és la vida aquest perdre's en tot
sense saber ben bé quin camí fem.
(vida)
No pots desar la vida en un calaix
ni esborra les petjades dels camins
que ja mai més tornarás a recórre.
Els anys adversos fan la mateixa ombra
que els anys fecundas.

(vida)
i a cada instant gasteu tota una vida
perquè no hi ha futur que no us pertanyi,

(vida)
Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima
la vida per damunt de qualsevol riquesa,
l’èxtasi i el turment, el foc i la pregunta.

(escriure)
Escric per viure.
O bé al revés, tal volta:
visc per escriure.

(viure)
Faig jurament de viure

(vida)
La vida és tot allò que no tenim.

(vida)
La vida sempre té raó


Y si queréis leer más, aquí tenéis el enlace de Twitter en el que La Vanguardia pidió a sus lectores que recogieran textos del poeta hace poco menos de un año en el décimo aniversario de su muerte.

El ejercicio de hoy es escribir:
(vida)
y algo debajo o no. Quizá baste con salir a la calle.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

(vida)
Vida, no me dejes. Déjame vivir, vida.

Anónimo dijo...

Quiero vivir, vida, no sobrevivir.

Anónimo dijo...

Puerta perdida que me diste la vida.
¿Dónde está tu aldaba? para volver a llamar.
¿Dónde está tu manija o picaporte? para poder entrar.
¿Dónde tu cerradura? para implorar volver a la vida.
Activa tus bisagras, y sin ruidos, por última vez, devuélveme la juventud.
Y si no me concedes estos imposibles, al menos, déjame usar tu mirilla para recordar.
J.Rocha

BRAGAOMEANO dijo...

Como dijo un filosofo popular:
La vida es larga y dura..., pues entonces tócame la vida. Y añado yo si eres catalán nacionalista, me la tocas mucho mas.

Mª José dijo...

Vida, dame un respiro.




M. José Olivares